"Endurécete, pero jamás pierdas la ternura"

 

Erróneos e incorrectos

Te dirán que los poemas no pagan la hipoteca,
Que pintar los caminos de tu pena no lleva a ningún lado.
Que los recuerdos del vino no son sólidos.
Que pastar sin la manada es provocar la codicia del lobo.
Que el tiempo es un juez insobornable.
Que la revolución empieza por comprar muebles de Ikea.
Que un colchón en el suelo queda lejos del Nirvana.
Que es mejor un buen curriculum que una biografía.
Que las chicas malas van al cielo si un santo las recomienda.
Que la vida es un negocio que exige garantías.
Que la paz es solo la capital de Bolivia y la justicia una gallina ciega.
Que agachar la cabeza sirve para ver los pozos que te esperan.
Que no siempre serás joven y es mejor vender a tiempo.
Que estás equivocada o loca.
Que yo no te convengo.

Tendrán razón y tú lo sabes.

Como sabes también que la razón
nunca lloró de felicidad tras orgasmo
o de premonición con un verso de Gonzalez
ni paseó sin bragas por una calle transitada
o voló aferrada a los barrotes de una ventana.
No se sintió de cristal pero irrompible
no saltó al vacío con los ojos bien abiertos
ni fue vestida con pétalos de rosa
por dentro
y para siempre.

Por eso
porque lo sabes
pero vienes
es que vamos
erróneos y e incorrectos.
Y  por eso
es que contra  reglamentos y manuales
te quiero.

La revolució

Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència, 
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Tots volem que vingue a bones, 
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució! 


Ovidi Montllor

Que depèn de gent com tu la sort del món

incertesa

Incertesa. Que seré? I una encara més gran. Que sóc? Porto molt de temps intentant coneixem però em segueixo sorprenen. Faig coses sense massa sentit, molts cops no entenc perquè em comporto com ho faig. Tinc coses bones, i les se. En tinc de dolentes, i també les se. Però hi ha coses de mi mateixa que no aconsegueixo desxifrar. 

D'acord. Ja he acabat el batxillerat. Tinc la selectivitat aprovada amb una nota satisfactòria. Puc entrar allà on volia i encara em sobren 3 punts. L'any que ve estudiaré Història de l'art a la UB, tal i com volia. Com serà la meva vida l'any vinent és com un cuquet que tinc que em fa estar intranquil·la. El fet de no saber que m'espera, aquesta incògnita.. Tot i així en tinc moltíssimes ganes, canviar d'aires, coneixeré gent nova... No ho se, em ve molt de gust però m'inquieta.

Ara, l'estiu. El vull viure amb molta força. 

Viure, riure i somriure.