ales curtes

Tan jove que la lluna no la veu
Amb ales massa curtes per a volar
Li van prometre un conte de dracs màgics
I viatja en autobusos plens de son
els seus estalvis són per a somniar
trobar un lloc millor i dir-li llar
i a penes troba feines per a mantindre’s
i per a llogar un pis a l’infinit
pots continuar dient que tot va bé
quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn
enganyes el dolor i et sents desperta
cansada d’esperar i d’esperar
pren ben fort el punys i a caminar
nodreix les teues ales i a volar
fes-te tan visible que la lluna
dedique les estrelles al teu nom.
Travessa les fronteres del teu cos
i aprèn a volar 

Riure o somriure?

Us heu parat mai a pensar en quina es la diferencia entre riure i somriure?
Poca gent s'hi para a pensar, però son dues coses totalment diferents. És més, tenen ben poques coses en comú.
Riure, es pot fer per vegenades, de qualsevol toteria que algú hagi dit i a tu t'hagui fet gracia. Encanvi somriure comporta més coses.. quan una persona somriu, és un petit moment de felicitat en estat pur. Quan somrius no es perquè alguna cosa t'hagui fet més o menys gracia.. sino per algun fet que realment t'agrada, i et dona felicitat ni que sigui per aquells segons ens els quals somrius.. Riure també és molt gratificant tot i aixì ja que per uns moments et fa "oblidar" allò que passa el teu voltant per submergirte en un món una mica més boig del que ens ha tocat viure.

Temps

[...] Immortal és qui venç el temps... però qui l'usa diferent és un manta, m'entens? Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa) D'això ells en diuen perdre el temps. Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens?

Perquè, de qui és el temps ? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant? Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me'l demana com si fos un camell (tens temps?)

Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó. No et fot! D'acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps.
[...]