Vivir no es sólo existir

Vivir no es sólo existir,

sino existir y crear, 

saber gozar y sufrir

y no dormir sin soñar. 

Descansar, es empezar a morir.

Gregorio Marañón (1887-1960) 

Metge i escriptor.

15 d'octubre

Història d'un sofà

Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins.

Ceguera

Des de xicoteta t'han ensenyat allò que està bé; t'han dit què és el que no has de fer. Com has de comportar-te, com has de vestir, què és el que has de dir i com has de pensar. T'han donat les instruccions, la recepta per a viure.

Ta mare, el teu germà, la televisió, la veïna, l'oncle Joan, la tia Mercedes, la iaia, la ràdio, la mestra, la teva cosina, el diari, el jefe, el teu pare, el psicòleg..

Un dia et despertaràs presa de la tristesa, sense cap motiu aparent; i no esbrinaràs el perquè aquell malestar, aquella feblesa, aquella impotència. Fruit de tot allò que t'han estat negant, del no poder créixer, del no poder avançar.

I no comprendre què et passa, no saber el que sents. Estar perduda i no entendre.

El desconeixement que t'han consentit i la inconsciència provocada. El saber que no saps res. I descobrir el teu engany: la impossibilitat de ser lliure. El no pensar.

A la fi t'alçaràs, i deixaràs aquest malson. Et caurà la vena dels ulls i et lliuraràs de les corretges que et subjecten, de les mans que t'ofeguen. Fugiràs dels ulls que et vigilen. I ho aconseguiràs.

A la fi, seràs lliure.

Estrambòtika, des de l'horta de Closkera i Subversiva.

derecho al delirio

SÓC LA MILLOR VERSIÓ DE MI MATEIXA? 

En otros tiempos, la ninfa Eco había sabido decir. Y con tanta gracia decía, que sus palabras parecían no usadas, jamás dichas antes por boca ninguna.
Pero la diosa Hera, la esposa legal de Zeus, la maldijo en uno de sus frecuentes ataques de celos. Y Eco sufrió el peor de los castigos: fue despojada de voz propia.
Desde entonces, incapaz de decir, sólo puede repetir.
La costumbre ha convertido esta maldición en alta virtud.

Eduardo Galeano. Espejos.