dimarts, 22 de novembre del 2011

no podreu


Dedico aquest somriure al curs de 2n de batxillerat que em queda per davant, als examens que em queden per fer, amb un "carinyo" especial cap als trimestrals, a les ressaques, a les rallades monumentals, a les il·lusions frustrades, al treball de recerca, a les xapes de part de me mare que em queden per escoltar, als quatre magnifics anys amb el PP el poder que ens esperen, a la paraula "selectivitat" i a aquesta en si, a Josep Anglada, al Pere Navarro, a la nota de tall... 
En fi, a  totes aquelles coses que creien que podrien fer-me deixar de somriure, ho sento, no podreu.

dijous, 17 de novembre del 2011

Saber que vols.

Saber què vols i arribar-hi. Tan se val que pel mig tinguis obstacles. Hi ha coses inevitables i per molt que agafis el paraigua no evitaràs que plogui i potser el dia que no l'agafis plourà sense què hi puguis fer res. Segurament el dia que vaig caure no volia caure, ni vaig fer res conscientment per provocar-ho. Però vaig caure. I no hi ha res més a dir. Però un cop has caigut: què fas? Et lamentes? O tires endavant i vas al concert que volies anar? La vida és llibertat per fer el que vols fer. El cos i la ment estan connectats. Si et convences que no et fa mal segurament et farà menys mal. Si et vols curar serà més fàcil que et curis. Si et mires i dius: no valc res, no valdràs res. Perquè ningú et dóna el que tu tens. El que és teu, el que forma part de la teva essència no t'ho donarà ningú i tampoc no t'ho ha de prendre ningú. Ets tu qui ho ha de conservar i ho ha d'encarar cap a l'objectiu de viure. És la teva responsabilitat. Perquè ningú et coneixerà com tu et podries conèixer a tu mateix. Perquè ningú es podrà posar mai del tot a la teva pell. Perquè si tens un objectiu clar hi arribaràs si t'ho proposes encara que hagis de recórrer un camí enrevessat.

dimarts, 15 de novembre del 2011

anys


Paset a paset, somriure a somriure, dia a dia... em vaig fent gran.



(i ja en tinc 17!)

dissabte, 12 de novembre del 2011

Dones



Una dona sense un home 
és com un peix sense una bicicleta. 


Maria Mercè Marçal



dimarts, 1 de novembre del 2011

el hombre del piano


Toca otra vez viejo perdedor
haces que me sienta bien
es tan triste la noche que tu canción
sabe a derrota y a miel.