dilluns, 24 de setembre del 2012

Erróneos e incorrectos

Te dirán que los poemas no pagan la hipoteca,
Que pintar los caminos de tu pena no lleva a ningún lado.
Que los recuerdos del vino no son sólidos.
Que pastar sin la manada es provocar la codicia del lobo.
Que el tiempo es un juez insobornable.
Que la revolución empieza por comprar muebles de Ikea.
Que un colchón en el suelo queda lejos del Nirvana.
Que es mejor un buen curriculum que una biografía.
Que las chicas malas van al cielo si un santo las recomienda.
Que la vida es un negocio que exige garantías.
Que la paz es solo la capital de Bolivia y la justicia una gallina ciega.
Que agachar la cabeza sirve para ver los pozos que te esperan.
Que no siempre serás joven y es mejor vender a tiempo.
Que estás equivocada o loca.
Que yo no te convengo.

Tendrán razón y tú lo sabes.

Como sabes también que la razón
nunca lloró de felicidad tras orgasmo
o de premonición con un verso de Gonzalez
ni paseó sin bragas por una calle transitada
o voló aferrada a los barrotes de una ventana.
No se sintió de cristal pero irrompible
no saltó al vacío con los ojos bien abiertos
ni fue vestida con pétalos de rosa
por dentro
y para siempre.

Por eso
porque lo sabes
pero vienes
es que vamos
erróneos y e incorrectos.
Y  por eso
es que contra  reglamentos y manuales
te quiero.



dimecres, 12 de setembre del 2012

La revolució


Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència, 
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Tots volem que vingue a bones, 
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució! 



Ovidi Montllor

divendres, 13 de juliol del 2012

incertesa

Incertesa. Que seré? I una encara més gran. Que sóc? Porto molt de temps intentant coneixem però em segueixo sorprenen. Faig coses sense massa sentit, molts cops no entenc perquè em comporto com ho faig. Tinc coses bones, i les se. En tinc de dolentes, i també les se. Però hi ha coses de mi mateixa que no aconsegueixo desxifrar. 
D'acord. Ja he acabat el batxillerat. Tinc la selectivitat aprovada amb una nota satisfactòria. Puc entrar allà on volia i encara em sobren 3 punts. L'any que ve estudiaré Història de l'art a la UB, tal i com volia. Com serà la meva vida l'any vinent és com un cuquet que tinc que em fa estar intranquil·la. El fet de no saber que m'espera, aquesta incògnita.. Tot i així en tinc moltíssimes ganes, canviar d'aires, coneixeré gent nova... No ho se, em ve molt de gust però m'inquieta.
Ara, l'estiu. El vull viure amb molta força. 
Viure, riure i somriure.


dissabte, 2 de juny del 2012

acción mutante

La sociedad nos trató como mierda y ahora les vamos a dar por el culo. El mundo está dominado por niños bonitos hijos de papá...dios, ¡basta ya de mierdas light! Basta ya de colonias, de anuncios de coches, de aguas minerales... ¡no queremos oler bien, no queremos adelgazar! Sólo quedamos nosotros amigos, todo el mundo es tonto o moderno.

divendres, 25 de maig del 2012

El dret a somiar

Qui de nosaltres no somia? Tots tenim desitjos i il·lusions. N'hi ha que volen fer-se rics i ser poderosos i altres anhelen un futur de pau, amistat, justícia i llibertat. Són dos universos diferents. El món actual està dominat pel primer. És un imperatiu de la societat capitalista, que prefereix consumidors enlloc que ciutadans, i una política de gestió de mitjans i no de finalitats. Un univers així està destinat a perpetuar les desigualtats, la fam, la misèria i la guerra. Però existeix una altra manera de somiar. Aquella que confia en un món millor on tothom té el dret a viure dignament. Les persones que tenen el poder polític, econòmic i militar argumenten que un somni així es irrealitzable. Però nosaltres hem de revindicar-lo i fer-lo possible.

diumenge, 20 de maig del 2012

la realidad es transformable

Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable.






dilluns, 14 de maig del 2012

yallah, yallah Palestina


El Trukistan aquest darrer estiu van anar a Palestina i han fet aquest meravellos documental que us recomano molt molt molt! una gran feina!

dimecres, 11 d’abril del 2012

renovar aires

La vida és curiosa o més aviat es curiosa la forma en com en la fan viure, com ens l'han ensenyat a viure. Sembla com si s'hages de viure per aconseguir diners per tal de poder comprar coses. Tenir. Més i més. No ho se. Què són els diners? Si ho mires fredament només son papers impresos. De debò que m'he de passar mitja vida per aconseguir uns papers per intercanviar-los per coses que no necessito ni em proporcionen res que valgui la pena? No, jo vull fer coses que em satisfacin, no desitjo grans coses. Poc és suficient. El que realment vull fer és aprendre coses. No vull ser cap ignorant. Coneixer gent, i aprendre'n. Vull coneixer el món i intentar canviar les coses. No m'agrada com funciona aquest món. Uns tan rics i uns altres tan pobres. Uns amb tantes oportunitats i d'altres amb tan poques. Que injust. Tantes normes de comportament. Perquè no em puc posar el dit al nas si em ve de gust? Perquè no puc menjar amb les mans? Qui m'ho diu? Ho diu tothom. Els mitjans de comunicació ens ho diu. Maleïts. Ens fan interioritzar coses. Estimar els opressors i odiar als oprimits. I tothom se'ls creu. 
Aquesta setmana santa m'ha anat molt bé per desconnectar una mica de la ciutat. Fum i més fum. Obligacions. Rutina. Feina. Respirar una mica d'aire pur. Carregar les piles per aquest trimestre que m'espera, del qual tinc la sensació que serà dur. La selectivitat... uf, quina paraula més lletja.

dijous, 23 de febrer del 2012

Porque la vida es mas bonita cuando hay por lo que luchar, el que lucha y el que espera tiene su oportunidad, aunque haya mil tropiezos.. ir pa' lante y no pa' tras disfrutando lo que andaste y lo que queda por andar.

dilluns, 23 de gener del 2012

Si Eva hubiera escrito el Génesis....

"Si Eva hubiera escrito el Génesis, ¿cómo sería la primera noche de amor del género humano? Eva hubiera empezado por aclarar que ella no nació de ninguna costilla, ni conoció a ninguna serpiente, ni ofreció manzanas a nadie, y que Dios nunca le dijo que parirás con dolor y tu marido te dominará. Que todas esas historias son puras mentiras que Adán contó a la prensa."

Patas arriba, Eduardo Galeano

dissabte, 7 de gener del 2012

"Los animales del mundo existen por sus propias razones. No fueron hechos para los humanos, de la misma manera que los negros no fueron hechos para los blancos o las mujeres para los hombres. "


 -Alice Walker-