vencerem

renovar aires

La vida és curiosa o més aviat es curiosa la forma en com en la fan viure, com ens l'han ensenyat a viure. Sembla com si s'hages de viure per aconseguir diners per tal de poder comprar coses. Tenir. Més i més. No ho se. Què són els diners? Si ho mires fredament només son papers impresos. De debò que m'he de passar mitja vida per aconseguir uns papers per intercanviar-los per coses que no necessito ni em proporcionen res que valgui la pena? No, jo vull fer coses que em satisfacin, no desitjo grans coses. Poc és suficient. El que realment vull fer és aprendre coses. No vull ser cap ignorant. Coneixer gent, i aprendre'n. Vull coneixer el món i intentar canviar les coses. No m'agrada com funciona aquest món. Uns tan rics i uns altres tan pobres. Uns amb tantes oportunitats i d'altres amb tan poques. Que injust. Tantes normes de comportament. Perquè no em puc posar el dit al nas si em ve de gust? Perquè no puc menjar amb les mans? Qui m'ho diu? Ho diu tothom. Els mitjans de comunicació ens ho diu. Maleïts. Ens fan interioritzar coses. Estimar els opressors i odiar als oprimits. I tothom se'ls creu. 

Aquesta setmana santa m'ha anat molt bé per desconnectar una mica de la ciutat. Fum i més fum. Obligacions. Rutina. Feina. Respirar una mica d'aire pur. Carregar les piles per aquest trimestre que m'espera, del qual tinc la sensació que serà dur. La selectivitat... uf, quina paraula més lletja.