Pensa que pots i podràs.

Si penses que estàs vençut, ho estàs. 
Si penses que no t'atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t'agradaria guanyar però no pots, no ho aconseguiràs.
Si penses que perdràs, ja has perdut, perquè en el mon trobaràs que l'èxit comença amb la voluntat de l'home. Tot està en l'estat mental. Perquè moltes carreres s'han perdut abans d'haver començat, i molts covards han fracassat abans d'haver començat el seu treball.
Pensa en gran i els teus fets creixeran.
Pensa en petit i et quedaràs al darrera.
Pensa que pots i podràs.

Lo único que importa es si nos importa.

Les coses només son importants si tu els hi dones importància, i aquesta es la que tu els hi vols donar. Això es una cosa que tinc clarissima. Si tens un problema i et sembla greu, es per que li dones importància. Perque a tu et pot semblar molt greu i a un altre gens. Per això intento treure importància als problemes, per que no m'afectin tan i poder seguir endavant......

Uno no escoge

Uno no escoge el país donde nace;
pero ama el país donde ha nacido.

Uno no escoge el tiempo para venir al mundo;
pero debe dejar huella de su tiempo.

Nadie puede evadir su responsabilidad.

Nadie puede taparse los ojos, los oidos,
enmudecer y cortarse las manos.

Todos tenemos un deber de amor que cumplir,.
una historia que nacer
una meta que alcanzar.

No escogimos el momento para venir al mundo:
Ahora podemos hacer el mundo
en que nacerá y crecerá
la semilla que trajimos con nosotros.

American History X

 

El odio es un lastre, la vida es demasiado corta para estar siempre cabreado.

Visc d'il·lucions

"No ens enamorem de les persones, ens enamorem dels moments que vivim amb elles." Això m'ho va dir ahir una gran amiga. Segurament te raó. Una persona, per ella mateixa, et pot agradar més o menys, però el que realment et fa estimar-la, son els moments viscuts amb aquesta. La veritat, esque mai m'ho havia plantejat. 

El meu problema comença en quan començo a estimar algu, pels moments que penso que hi viure. I el problema continua quan aquests moments no arriben. Realment no m'estimo a la persona, sino aquelles estones que només son existents dins del meu cap i que hipoteticament un dia es faran realitat. Aquella persona realment només m'agrada per la il·lució que em faria viure aquell seguit de moments, el més trist de tot plegat, esque segurament la persona és el menys important.