eufòria

yo eh peliado con cocodrilos

me eh balanceado sobre un hilo

cargando mas de 500 kilos

le e dao la vuelta al mundo en menos de 1 segundo

e cruzado 100 laberintos y nunca me confundo

respiro dentro y fuera del agua como las focas

soy a prueba de fuego

agarro balas con la boca
mi creatividad vuelacomo los aviones

puedo construir un cerebro sin leer las instrucciones

hablo todos los idiomas de todos los abecedarios

tengo mas vocabularioque cualquier diccionario

tengo vista de águila olfato de perro

puedo caminar descalzo sobre clavos de hierro

soy inmune a la muerteno necesito bendiciones

por que siempre tengo buena suerte

ven conmigo a dar un paseopor el parque

porque tengo mas cuentos que contarteque garcía marqués

-por ti todo lo que hago lo hago por ti

es que tu me sacas lo mejor de mi

soy todo lo que soyporque tu eres todo lo que quiero.-




http://www.youtube.com/watch?v=ZAjASemgx3E&ob=av3e

és absurd, la gent es compara

Si, tots ho fem.. i no té sentit. Cadascú es com és, i ha de ser feliç amb el que té. No t'has de sentir malament si algú te algú que tu no tens. Penso que tots hauriem de ser feliços amb la vida que tenim i no voler la que tenen els altres. Jo soc la primera que sempre comparo la meva vida amb la dels altres... però no m'agrada i és un aspecte de la meva vida que vull canviar.

Carpe Diem

Jo no vull anar a la moda, que han pensat per mi aquest any, ni estar pendent de les notícies, ni tant sols dels titulars. Jo no vull tenir pressa per no arribar mai enlloc, jo no vull tenir riquesa, tampoc vull ser el millor.Jo no vull viure depressa, ni vull viure pels diners, ni estar pendent de la política, ni que em diguin el que haig de fer. Jo no vull estar al dia, ni vull viure del passat, jo no vull jutjar els altres, ni estar pendent del demà. Jo només vull viure al dia, i oblidar el temps perdut, que la vida no s'atura, i només et tinc a tu.

Soñadores

Antes de cambiar el mundo, tienes que aceptar que tú también formas parte de él.

fent camí per la vida....

Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts. Compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió- Com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no. I em mancarà quan calgui decisió.