American History X

 

El odio es un lastre, la vida es demasiado corta para estar siempre cabreado.

Visc d'il·lucions

"No ens enamorem de les persones, ens enamorem dels moments que vivim amb elles." Això m'ho va dir ahir una gran amiga. Segurament te raó. Una persona, per ella mateixa, et pot agradar més o menys, però el que realment et fa estimar-la, son els moments viscuts amb aquesta. La veritat, esque mai m'ho havia plantejat. 

El meu problema comença en quan començo a estimar algu, pels moments que penso que hi viure. I el problema continua quan aquests moments no arriben. Realment no m'estimo a la persona, sino aquelles estones que només son existents dins del meu cap i que hipoteticament un dia es faran realitat. Aquella persona realment només m'agrada per la il·lució que em faria viure aquell seguit de moments, el més trist de tot plegat, esque segurament la persona és el menys important.

Somriu.

Somrius però no t'afecta, aquest somriure és part de tu avui no vull cap repte crec que he nascut per ser feliç. Si mai no he estat subjecte a cap pressió mental deu ser que el meu cap no tolera cap concessió de debilitat. Somriu, el món no està tan perdut els somnis fan que tu, avui, aixequis un nou futur.

Cervell maleït!

Tancare el meu cervell en un calaix.. i trencare el paper que tinc de persona racional. N'estic farta. Penso massa. Tot el que em passa ho reflexiono, pensu en totes les sortides que poden tenir les coses que em passen i quines poden ser totes les alternatives.. i sempre la pitjor és la que em ronda més estona pel cap. Sobretot quan soc apunt d'anar a dormir, el cap em comensa a donar voltes i més voltes... i no aconsegueixo agafar el son. Puc posar-me al llit pensant que la meva vida es satisfacotria i acabar molt enfadada am el món pensant que tot em surt malament.. és cuirosa la capacitat que te el meu cap en desmontar-me totes aquelles coses que penso que faig bé. Increïble. En aquests moments m'agradaria ser a dins d'una olla d'ska. Perque és l'unic moemnt en que el món va més rapid que el meu cap. En el qual abans de poder reflexionar l'ultim moviment ja he anat a parar a 50 bandes diferents. Per la resta de moments de la meva vida, el meu cervell va més rapid que tota la resta. És massa eficient, es podria  reprimir i pensar menys el malformat! És podria limitar a pensar en el que vull i en com arribar-hi, i la resta de coses no faria falta que em pasesin per el cap.

l'esser humà

"L'ésser humà! Viu però no disposa de la seva vida; pensa, però no sap res, viu en ramat, però és un individu; és un individu, però no és capaç de viure sol; pertany a la natura però la destrueix a fi de transformar-la per al bé de la societat; i amb el seu treball devasta tant la natura com la societat. El pitjor, amb tot, és que s'imposa lleis que després és incapaç d'acomplir; així, es veu obligat a viure en la manada i el menyspreu a si mateix"

IMRE KERTÊSZ