Jo, tal qual.

Les persones som totes diferents i amés cada persona té bastantes cares, ja que depèn de les situacions viscudes amb aquesta persona tothom en té una visió o altre. Molts tenim etiquetes o rols que la gent ens ha anat posant aquests poden ser més o menys adequats, però mai arribaran a ser del tot correctes, ja que les persones no som només una sola cosa. Tot i aquestes reflexions que he fet anteriorment, jo a mi mateixa em considero, una persona crítica amb les persones i la societat en general però alhora covarda en el moment d’actuar tot i que vaig millorant, sempre m’ho penso massa abans de fer qualsevol cosa. Generosa sempre que puc però intento no arribar al punt de ser-ho més del compte. M’encanta menjar i endrapar de valent. Intento valorar a les persones per com son i no quedar-me només amb la superfície, tot i que és complicat. No em consider-ho una persona manipulable, tinc les meves pròpies teories del perquè de les coses, tot i que encara em queda molt per aprendre. No soc ni de lletres ni de números, els números són el que em va millor però m’agraden les lletres. M’agrada ajudar a les persones, les se escoltar, encara que aconsellar no és el meu fort. Sóc una ploramiques, però quan alguna cosa em fa mal de veritat les llàgrimes van per dins, o no. No m’agrada cridar l’atenció però tampoc ser invisible. M’encanta la música, i intento no quedar-me només amb un estil o grup, però com amb tot tinc preferències. Crec que aquest món s’ha de canviar, que tots hauríem de tenir dret a tenir drets i això no es així. M’agrada el meu foular, però molt més tot el que representa. Penso que les persones som una mica hipòcrites, tots ens sabem molt bé la teoria però poques la posen del tot a la practica. No se dibuixar o el meu art és abstracte, una de dos. M’encanta estar amb algú en silenci quan no és incòmode. Estimo a persones que no els hi demostro, i em fa ràbia, tot i que això no vol dir no vol dir que no li demostri a ningú. Penso que l’autopia és un impossible i això no hauria de ser així. M’agrada el so de la guitarra, em relaxa. També que em vingui el vent de cara. Penso que la vida s’ha d’aprofitar, però tampoc cal tenir presa per fer les coses.. s’ha de viure en tranquil·litat, que encara queda molt camí per fer!