Xocolata.

A mi la xocolata m'agrada de la nevera. Ben dura, que al mossegar-la faci mal a les dents. I fresqueta. Mmm... Això deu tenir alguna connotació de la meva personalitat? Hi deu haver algun tipus de relació? Potser si, perquè jo a primera vista soc molt dura, dura en el sentit de molt seca, tivada, que em cosa molt 

obrir-me a la gent. Però de mica en mica, vaig deixant de ser tan dura, i em converteixo en una persona molt tendre i dolça. Com la xocolata. La xocolata tan et pot semblar molt amarga com dulcissima. 

Hi han molts tipus de xocolata, a mi m'agraden tots, menys la xocolata blanca. No la suporto. Com s’atreveixen anomenar xocolata alguna cosa que no porta cacau? M'indigno. Jo mai seria xocolata blanca. Jo no sóc tan falsa i mentidera.

En canvi, totes les altres em tornen boja. Amb llet, 70% cacau, amb ametlles... i la meva preferida.. la xocolata amb taronja, com pot arribar a ser tan bona? Negra, amarga, però alhora amb aquells trossets de taronja que li donen aquell toc.. deliciós! Veus, amb xocolata amb taronja si que m'hi puc identificar. Amarga però que si vas més allà de l'aparença li trobes el què. Aix, ara m'han vingut ganes de menjar xocolata. Me'n vaig cap a la nevera a buscar-ne. Que sigui ben dura, que al mossegar-la faci mal a les dents. I fresqueta. Mmmmm...