Per que em deixo enfonsar pel pesimisme que la gent sol portar? Perque em costa tan aixecar el cap i mirar endavant? Perque ho veig tot tan dificil quan és ben simple? Perque avandonar les ganes de lluitar? o de volar? Perque tenic la tendencia a pensar que els somnis son impossibles? Perquè visc envoltada de tans estereotips i prejudicis? Perquè tanta hipocresia?
Jo l'unic que vull és disfrutar cada instant, intentant que cada moment sigui el maxim de sorprenent. Anar pel món amb un somriure d'orella a orella. Millorant dia a dia. Sense por. Vivint la vida... amb el cap ben alt i sense pensar en que dirà la gent.
"...Jo l'unic que vull és disfrutar cada instant, intentant que cada moment sigui el maxim de sorprenent. Anar pel món amb un somriure d'orella a orella. Millorant dia a dia. Sense por. Vivint la vida... amb el cap ben alt i sense pensar en que dirà la gent."
ResponEliminaMi gusta. :)
Tenia tot això dels blogs força abandonat amb el Batxi xDD, però m'ha encantat aquesta entrada :)
ResponEliminaABAJO LA HIPOCRESÍA!!!! FEEL THE DIFFERENCE!!! ;)
Per mi, que t'em han fet a mida.
ResponElimina