reflexions d'estar per casa.

M'agrada passar estones el teu costat. No se encara perquè. Però em fas evadir-me del món. Dius moltes tonteries, és cert, però en realitat em fas pensar. El temps em passa que ni me'n adono. La nostre relació és estranya  però m'agrada molt. Ric i somric. I em sembla que a tu et passa el mateix. No se si vull que la cosa vagi més enllà. Segurament no. M'agrada massa la nostra amistat com per espatllar-ho. Em sento segura de mi mateixa al teu costat. Em passaria dies i dies al teu costat, i no trobaria mai el moment de dir-te adeu. Em fas riure molt, i penso que aquesta es la clau de tot plegat. 

dies d'estiu

Es durant els dies d'estiu que estic amb la família i tinc hores i hores per pensar quan em plantejo la meva existència. No de forma destructiva. M'he la plantejo des del punt de vista de: que passa en el meu món quan jo no hi soc? Tot segueix igual? Quin joc jugo jo en la meva vida? Que és el que trobo a faltar? Qui em troba a faltar? I sempre acabo amb unes ganes boges de tornar a Terrassa, la meva ciutat.. amb la meva gent.


Realment, sóc la persona que més em coneix, però tot i així mai em coneixeré del tot. El meu cervell és incomprensible. Aparentment sóc una persona del tot normal, i simple. Però no. Sempre he considerat que no m'agrada cridar l'atenció però tampoc m'agrada ser invisible.. i crec que es del tot veritat. Odio ser el centre d'atenció, igual que quan m'enfoca una camara.. em poso nerviosa, no se que fer. A mi m'agrada cantar, pero sobretot cantar malament... em fa sentir viva cantar. M'agrada fer tonteries, però en grup... jo sola no... em sento massa observada.. com ja he dit abans, però tot i així necessito fer una mica el ximple de tan en tan.

Pensa que pots i podràs.

Si penses que estàs vençut, ho estàs. 
Si penses que no t'atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t'agradaria guanyar però no pots, no ho aconseguiràs.
Si penses que perdràs, ja has perdut, perquè en el mon trobaràs que l'èxit comença amb la voluntat de l'home. Tot està en l'estat mental. Perquè moltes carreres s'han perdut abans d'haver començat, i molts covards han fracassat abans d'haver començat el seu treball.
Pensa en gran i els teus fets creixeran.
Pensa en petit i et quedaràs al darrera.
Pensa que pots i podràs.

Lo único que importa es si nos importa.

Les coses només son importants si tu els hi dones importància, i aquesta es la que tu els hi vols donar. Això es una cosa que tinc clarissima. Si tens un problema i et sembla greu, es per que li dones importància. Perque a tu et pot semblar molt greu i a un altre gens. Per això intento treure importància als problemes, per que no m'afectin tan i poder seguir endavant......

Uno no escoge

Uno no escoge el país donde nace;
pero ama el país donde ha nacido.

Uno no escoge el tiempo para venir al mundo;
pero debe dejar huella de su tiempo.

Nadie puede evadir su responsabilidad.

Nadie puede taparse los ojos, los oidos,
enmudecer y cortarse las manos.

Todos tenemos un deber de amor que cumplir,.
una historia que nacer
una meta que alcanzar.

No escogimos el momento para venir al mundo:
Ahora podemos hacer el mundo
en que nacerá y crecerá
la semilla que trajimos con nosotros.