Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts. Compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió- Com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no. I em mancarà quan calgui decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada